Aquesta és una exposició de quadres i escultures que, en lloc de partir de temàtiques com l'arquitectura, el vi o els poemes -els darrers pretextos creatius de l’artista- s'ha iniciat per mitjà d'unes paraules relacionades amb moments, sentiments, pensaments  i reflexions fetes en silenci, sempre com si d'un joc es tractàs.

Aquesta idea primigènia donà lloc a les composicions pictòriques que, posteriorment, s'han completat amb un escrit. Aquesta mena d’apunt reflexiu sorgeix de l’impuls que  va donar peu a l’inici de cada quadre. És com un peix que es mossega la coa; el resultat ’ajuntar una idea amb un escrit i la seva representació plàstica formen un tot i mantenen la relació que sempre ha tengut el pintor Tomeu Coll amb l’art de les lletres.

Si bé és veritat que la majoria d'escrits són del propi artista, també ha manllevat versos d'escriptors com ara Pere Joan Martorell, Sebastià Sansó, Josep Palau i Fabra o Andreu Vidal.

Les teles parlen de records, herència cultural, paraules perdudes, el pas del temps, amor, homenatges, crítica, descendència... sempre en silenci.

Petits relleus sobre fons càlids atorguen cos i ànima a aquestes obres. Es tracta de peces que formen paisatges sovint enquadrats per rectes fèrries, que serveixen de recipients on les lletres, les peces de puzle, les figures humanes, els mapes i altres elements figuratius juguen al joc compositiu de la comunicació. Una comunicació que en aquesta ocasió es fa des del silenci lúdic del taller per tal de mostrar els dos objectius de l'artista: comunicar-se al mateix temps que gaudeix del joc de l'art.